El punt de partida de Transatlàntic és un viatge, el trajecte llarg i incert que afrontem quan sentim la necessitat de prendre distància i silenci respecte al món en el qual estem instal·lades, d'allunyar-nos del ritme de la ciutat i parar atenció al nostre propi i de com aquest pot compassar-se amb el de la natura.
Transatlàntic vol ser l'embrió d'un espectacle on una persona i els objectes que l'acompanyen s'interroguen sobre el concepte del desplaçament. A quin espai pertanyem? Té sentit pensar en un origen i una meta? Són realment nostres les narracions que construïm per explicar qui som? Per què necessitem explicar-nos d'una determinada manera? Per què donem valor a uns objectes i no a uns altres?
Transatlàntic proposa una experiència que juga constantment amb els límits entre objecte i persona manipuladora, a través del desplaçament del focus de l'un a l'altra.
A través de la llum, la construcció de l'espai sonor, la manipulació i el treball amb projeccions de vídeo s'exploren les seves dimensions plàstiques i poètiques.
Res es manté gaire estona, però, com allò que sembla ser. De la mateixa manera que es qüestiona la identitat de la persona que viatja, també la identitat dels objectes està sotmesa a aquesta tremolor. Són els objectes els que canvien, o som nosaltres? O potser són les seves inesperades transformacions les que ens donen pistes sobre els canvis que estem vivint, i sobre el lloc i el temps en els quals voldríem trobar-nos?
Fitxa artística:
Intèrpret: Carlos Gallardo
Espai i figurinisme: Laia Alberich
Dramatúrgia i direcció: Laura Batllori
Agraïments: La Blanca